I Ja era a Barcelona. No semblava fàcil: hi arribava un any més tard, sense conèixer ningú i amb l’alta del sanatori a la butxaca. Però em sentia estranyament alliberada. Estava matriculada de primer curs, tenia plaça en una residència molt a la vora de la facultat, tenia un joc de maletes nous...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada